En el decurs del segle XX, la música ha estat una de les eines per magnificar la imatge dels governants i, en general, dels aparells de poder més utilitzats pels règims polítics més diveros. Des de la cançó popular fins als últims èxits del rock i el pop, passant per autors d'èpoques pretèrites, les relacions entre art musical i poder polític han estat fructíferes però sempre interessades.
Aquest assaig repassa la contradicció en les idees polítiques de Richard Wagner i les influències en les seves obres, tant escèniques com teòriques.
A partir d'aquí, Jaume Radigales demostra la fraudulenta i interessada utilització de Wagner -i de molts altres compositor-. Per part del nacional-socialisme alemany, així com la també interessada 'prohibició' que de la música wagneriana se'n fa, de manera no legislada, a l'estat d'Israel.
L'any 2001 el pianista i director d'orquestra argentinoisrealià Daniel Barenboim va obrir la caixa dels trons en interpretar, a Jerusalem, peces de Wagner. És a partir d'aquests fets quan es qüestiona la legitimitat d'aquella prohibició, tenint en compte la també contradictòria política cultural d'Israel i, a.
No comments:
Post a Comment
Note: Only a member of this blog may post a comment.